Oliva contra el decret estatal del domini del hidràulic

Oliva

L’Ajuntament interposarà recurs contenciós administratiu a la normativa estatal, després que la Ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient haja desestimat el requeriment previ del consistori oliver.

La corporació municipal, vist l’informe jurídic encarregat a l’efecte, que s’uneix als informes tècnics municipals, considera que l’aplicació del reglament, RD 638/2016, suposa greus perjudicis, ja que afecta tant al desenvolupament urbanístic, com a l’execució de sectors ja aprovats, i a nombrosos propietaris de solars en sectors que ja estan urbanitzats. D’aquesta manera, el RD638/2016 impossibilita l’aplicació de la normativa urbanística municipal en molts casos, vulnera el principi d’irretroactivitat a molts propietaris de sòl que veuen minorats els seus drets. A més a més, l’esmentat RD 638/2016 no té en compte els plans territorials autonòmics com el PATRICOVA, i es basa en una cartografia d’inundabilitat desfasada i amb un nivell de detall inferior al d’Oliva, homologada per la Generalitat.

L’entrada en vigor del reglament suposa restriccions molt importants en el planejament i la gestió urbanística de multituds d’ajuntaments,  especialment significatives per les enormes reclassificacions implícites que afecten al territori valencià, molt més restrictives que el PATIVEL.

El 9 de desembre de 2016, sense cap informació prèvia als ajuntaments (greument) afectats, el Consell de Ministres va aprovar, a proposta del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, el Reial Decret 638/2016 pel qual es modifiquen, entre d’altres, els reglaments de Domini Públic Hidràulic i de Planificació Hidrològica en matèria de gestió de riscos d’inundació, cabals ecològics, reserves hidrològiques i abocaments d’aigües residuals. Publicant-se, per a la seua entrada en vigor, al BOE de data 29 de desembre de 2016.

L’aprovació del Reial Decret 638/2016 comporta importantíssimes modificacions en el planejament de multitud d’ajuntaments. Essent especialment significatives les enormes reclassificacions implícites que afecten al territori valencià. Reclassificacions implícites que es produeixen per la conjunció de dos factors:

1) Per una banda, la cartografia de zones inundables SNCZI-IPE (inundabilitat fluvial) elaborada pel Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient arran del Reial Decret 903/2010 d’avaluació i gestió de riscs d’inundació que transposa la Directiva europea 2007/60, sobre l’avaluació i gestió dels riscs d’inundació.

Aquesta cartografia, consultable a la pàgina web del referit Ministeri, no recull la cartografia de risc pròpia de la Comunitat Valenciana, aprovada mitjançant Decret 201/2015, de 29 d’octubre, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana. I no només no recull la cartografia oficial i vigent de la Comunitat Valenciana, sinó que amplifica considerablement els espais potencialment inundables, en referir-se a períodes de retorn de 500 anys.

2) I, per altra banda, per importants canvis normatius i conceptuals respecte a les determinacions del PATRICOVA (aprovat, com hem dit, mitjançant Decret 201/2015, de 29 d’octubre, del Consell).

El nou Reglament aprovat pel govern central disposa que en els sectors URBANITZATS afectats per un risc d’inundació corresponent a un període de retorn de 500 anys les noves construccions es voran obligades a l’elevació de les plantes baixes, entrant en contradicció amb la normativa existent (altura màxima de cornisa, p.e.). La qual cosa, en el cas d’Oliva, significa una afecció important sobre la pràctica totalitat dels solars compresos entre la N332 i la mar. Afecció que, en tant en quant no es modifiquen les Normes Urbanístiques del Pla General, implica un greu impediment per l’atorgament de moltes llicències.

Pel que fa als sòls urbans i urbanitzables afectats per un risc d’inundació corresponent a un període de retorn de 500 anys el nou reglament nega d’entrada qualsevol desenvolupament urbanístic, remetent els creixements cap a zones no inundables, per una banda. I, per altra, impossibilita la construcció d’edificacions residencials a una cota de planta igual o major que el calat previst per a un període de recurrència d’inundacions de 500 anys. Exigint tipologies edificatòries inviables i contràries a les Normes Urbanístiques del PGOU. De tot plegat resulta la impossibilitat material de realitzar la urbanització i/o l’edificació de les zones incloses en espais amb risc d’inundabilitat de període de 500 anys. Fins i tot les zones ja urbanitzades (o en procés de estar-ho), però sense edificacions, afectades per aquest risc d’inundació.

A banda del fet que, en les zones no urbanitzades de flux preferent (ampliables a les inundables en un període de retorn de 100 anys), no es permetrà cap nova edificació d’ús residencial, industrial, terciari o dotacional (llevat de les excepcions previstes en l’apartat 2n).

D’aquesta forma, tant la cartografia que planteja el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, com els canvis normatius que suposa, entren en conflicte directe amb la del PATRICOVA valencià, que parteix del respecte al planejament urbanístic vigent en el moment de la seua entrada en vigor, cosa que obvia la normativa estatal. El PATRICOVA només considera com a sòls no urbanitzables d’especial protecció les zones que es consideren de risc 1 (equivalent a un període de retorn inferior a 25 anys), mentre que en les zones de risc 2 a 5 que estiguen en sòls classificats com a no urbanitzables es podran fer actuacions urbanístiques sempre que es justifique per mitjà d’un estudi d’inundabilitat específic i detallat de la zona. En el cas dels sòls urbans és important fer constar que aquest Pla autonòmic atribueix als respectius ajuntaments la competència de l’aplicació de les seues previsions, cosa que no fa el Reglament estatal, que imposa als municipis les seues determinacions.

Extralimitació competencial del govern central

El govern central s’ha extralimitat en les seues atribucions en matèria de gestió de riscs d’inundació i Medi ambient, afectant a una competència d’ordenació del territori que és exclusiva de la Generalitat Valenciana, segons preveu l’article 148 de la Constitució i el nostre Estatut d’Autonomia.

L’aplicació de les determinacions del Reial Decret 638/2016 i la cartografia ministerial que l’acompanya suposaran la impossibilitat d’ordenar l’ocupació del territori en zones afectades per la zona de policia (100 m en cada costat, ampliables) que actualment estan ja classificades com urbanitzables o urbanes (si no s’ha consumat totalment l’actuació urbanitzadora). També limitaran de tal manera les ocupacions edificatòries de gran part de sòls inundables (aquells que tinguen risc d’inundació amb un període de fins a 500 anys) que faran inviable el seu desenvolupament urbanístic, produint-se una situació fàctica de “desclassificació” massiva de terrenys.

Deixeu un comentari

Powered by WordPress | Disseny Avant Publicitat