ENTREVISTA EXCLUSIVA: Joan Ribó: La decisió de l’UNESCO és molt bona per a les Falles i València

15417081_10209730980769132_72512730_n

Per César Jara/Fotos de Cipriano Fornás. (LA TRACA).

Com alcalde de València, quina és la seua valoració de la decisió presa per la UNESCO?

 

Tinc una gran satisfacció, com no podia ser d’una altra manera, en primer lloc perquè és el reconeixement mundial a una festa que és més que una festa: és una manera de viure la valencianitat. En este sentit, València és una ciutat oberta al món i ara, si cal, encara més. Però també tinc una satisfacció personal perquè es recompensa el treball que hem dut a terme des de l’Ajuntament i particularment des de la Regidoria de Cultura Festiva, però sobretot des de les mateixes falles. No estaríem parlant de ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat si no haguera sigut per la constància dels fallers i les falleres, que han estat alçant la festa a les madures i a les dures. Estem treballant perquè València siga la capital mundial del running, de l’alimentació… i ara hem aconseguit que el món veja i admire les nostres festes. València mereix ser reconeguda pels seus valors, que els telediaris parlen de nosaltres per ser una ciutat de gent honrada, que s’esforça cada dia per posar en valor el seu treball i la seua idiosincràsia. És una oportunitat d’or per posar en relleu la rellevància de la nostra cultura i les nostres tradicions.

 

Com pensa que ha de repercutir en la festa i el seu futur, i en la ciutat?

 

Ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat ens ompli d’orgull i de felicitat però, atenció, que també ens ha d’omplir de responsabilitat. La ciutat i la mateixa festa tenen l’obligació, més encara, de cuidar tot allò relacionat amb les peculiaritats falleres. A més de tot això, per què no dir-ho, hi ha una repercussió directa sobre l’economia local, perquè les falles ja són un dinamitzador econòmic de primer ordre per a la nostra ciutat i ara, a més, augmentaran la capacitat d’atracció turística que té València. S’accentua el paper tan important que tenen les falles sobre l’economia de la ciutat. Penseu en totes les professions que tenen a vore amb el món de les falles; implica un rellançament real. I el mateix passa amb les activitats lligades amb el turisme. Hem d’aprofitar estes potencialitats.

 

Recorda com va ser la primera volta que va viure la festa de Falles a València?

 

I tant que ho recorde! Tenia 14 anys la primera volta que vaig vore les falles. Jo estudiava en un internat, i vaig vindre a visitar els meus tios que vivien ací en València. Vaig agarrar el tren a soles, i els meus pares li van advertir al comissari que guardava el tren que quan arribara a la ciutat m’havien de vindre a arreplegar. L’emoció va ser immensa, quan vaig abaixar del tren i, en companyia de les meues cosines i de ma tia i mon tio, vaig vore les falles plantades i tot el comboi que es muntava al voltant! Crec que per a qualsevol persona que veja per primera vegada les falles és una emoció que no pot oblidar mai, i així ho acrediten les milers de persones que cada any ens visiten.

 

De quina manera ha canviat la seua visió de les Falles després de ser alcalde de la ciutat?

Ara supose que les coneixerà millor…

 

Està clar que quan una persona visita València per falles obté una visió externa, que passa per la visita de les falles plantades, disfrutar d’una mascletà, d’un castell… però les falles són molt més encara. És un treball de tot l’any i, com a alcalde, a més, tinc la necessitat de remarcar que he comprovat de primera mà com són un element cultural de primer ordre. De fet, m’agradaria recordar que les falles tenen el concurs de teatre amateur més important d’Espanya. Eixe és un orgull més que hem d’afegir al moviment cultural faller. Però encara hi ha més, perquè les falles suponen un element d’integració importantíssim en la ciutat: dóna igual d’on vingues, quin color de pell tingues, quina llengua parles… en les falles eres benvingut. Les falles servixen d’aglutinador i això és molt rellevant en una ciutat com la nostra, amb persones de diferents procedències. Demostra, una vegada més, l’hospitalitat dels valencians i valencianes.

 

Explique per favor l’estratègia del seu govern respecte a les Falles com institució pública.

 

Tenim una estratègia “de doble direcció”: volem que les falles promocionen la ciutat, i que la ciutat promocione les falles. És una manera de treballar innovadora, que fonamentalment ha de servir per a millorar la comunicació de les falles cap a l’exterior, però també cap al conjunt de veïns i veïnes de la ciutat. Creiem en esta estratègia perquè creiem en les falles com a motor econòmic, social i cultural. Eixe potencial no el podem desaprofitar, de la mateixa manera que les falles no poden desaprofitar les altres potencialitats que oferix la ciutat. Per posar un exemple: si volem que les falles atraguen més visitants a la ciutat, també volem que les falles s’aprofiten de les potencialitats dels diferents barris de València. Hem de crear sinèrgies i anar tots a una.

 

En quins termes s’han de protegir especialment les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat?

 

Una festa amb la història que tenen les falles ha de saber equilibrar, sobretot, la innovació amb el respecte a la tradició. Això ho veiem clarament, per exemple, amb les pròpies falles, com a element que, moltes vegades, innova quant a l’estil, però que continua mantenint els arrels del ninot. Mireu, canvia tot i cada volta més de pressa, i això ni podem ni devem d’evitar-ho, però al mateix temps s’ha d’anar molt amb compte en mantindre les essències d’esta festa ja universal. Ser patrimoni implica haver continuat un llegat al llarg dels segles, i nosaltres volem perpetuar eixe llegat: que arribe als nostres néts i que el sapiam transmetre de generació en generació. Perquè ser patrimoni implica multitud d’elements: la falla, la música fallera i festiva, la pirotècnia, la indumentària, la societat civil (amb les comissions), l’artesania (les joies, les pintes, els adressos…) i les lletres falleres (amb els poemes, el teatre, els llibrets…).

 

7-Quines coses creu vosté que han de modificar-se en la actual forma de les Falles a València per tal que siguen més populars encara? Per què hi ha d’haver un càrrec polític presidint la Junta Central Fallera?

 

Més que modificar, a mi m’agrada més parlar de millorar. La declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat és el motiu perfecte per aprofundir en eixa búsqueda de l’excel·lència de la que sempre parlem quan ens referim a les falles. Sobre la qüestió de la presidència de la Junta Central Fallera i la relació entre la Junta Central Fallera i l’Ajuntament, he de recordar que ens guiem pel que marcà en el seu moment el Congrés Faller. Vull dir, que és el propi món faller qui pot decidir en un congrés si vol canviar la situació actual, perquè en altres poblacions com Alzira o Gandia el president de les respectives juntes és triat pels mateixos fallers. Mentre jo siga alcalde, sobre este assumpte es farà el que diga un congrés faller. Estem oberts a qualsevol canvi, però han de participar els fallers i les falleres.

 

Pareix que a poc a poc es torna a usar materials tradicionals en la construcció dels monuments; així es fa, per exemple, en el monument de l’Ajuntament. El govern municipal està per impulsar eixos canvis i abandonar el poliestilé, que és tan contaminant?

 

Estem davant d’un problema de contaminació, sí, però atenció perquè també estem davant d’un problema en la pròpia Cremà: la fusta i el cartró cremen molt bé però el poliestiré crema fatal. Per això dic que no és només un problema de contaminació –que també- sinó de respecte a la Cremà, que és el moment àlgid de les Falles. En este sentit, apostem per aquelles mesures que facen avançar les falles cap a la sostenibilitat. Estem molt atents als estudis q estan fent les universitats valencianes sobre materials ecològics com la palla de l’arròs. Imaginem per un moment, com guanyaríem tots si en comptes de cremar-se allà on no ha de fer-se, com és en el Parc Natural de l’Albufera, la palla es reconvertira en un material apte per als monuments fallers. Eixa innovació, si és profitosa per a les falles, és la que jo desitge en el món de la festa. Respecte a la falla municipal, efectivament, la fusta és la protagonista des de fa uns anys. És bo, al costat de la innovació, tornar a les formes tradicionals, quan estes són bones. És un exemple molt clar de com tradició i avantguarda poden agarrar-se de la mà en les falles.

 

Les Falles tenen l’espai cultural que els correspon, tenint en compte que durant molts anys han sigut una illa de llibertat per a usar el valencià i de democràcia als casals?

 

Les falles són cultura festiva, i la cultura festiva és Cultura amb majúscules. Per tant les falles són un patrimoni cultural comú del primer ordre per als valencians i valencianes. Han jugat un paper important històricament i estic segur que també ho faran en el futur. Els dos extrems pels quals em preguntes són totalment certs. D’una banda, s’han configurat com una estructura ciutadana bàsica en la ciutat, en la qual, el president de cada comissió era triat de manera democràtica, i en eixe sentit, hi ha que dir que les falles han sigut en determinats aspectes un reflex de la societat. I d’altra banda, sense mitges tintes, també s’ha de dir que les falles a la ciutat de València representen el moviment de masses més important des del qual s’ha treballat per la vitalitat del valencià. I això, ho haurem d’agrair sempre a les falles.

 

Un últim missatge…

Vull donar un últim missatge d’enhorabona a tots els valencians i les valencianes perquè, de nou, som patrimoni. Som Patrimoni Immaterial de la Humanitat, i hem de sentir-nos plens d’orgull a l’hora de promocionar la nostra festa i la nostra ciutat. A més de tot això, també vull donar un agraïment a totes aquelles persones que des de les falles i des de l’Ajuntament han treballat amb tant d’esforç perquè esta celebració siga una realitat. També als diferents col·lectius professionals i festers. A tots ells i elles…

Visquen les falles!

Visca València!

Deixeu un comentari

Powered by WordPress | Disseny Avant Publicitat