Gandia ofereix una exposició al voltant de la monja Isabel de Villena

AOR_4430_

Sor Isabel de Villena (1430-1490), monja clarissa del segle XV, és considerada una de les primeres escriptores en la nostra llengua, que va saber escriure una vida de Crist propera, humana i allunyada de les convencions ortodoxes.

Elionor Manuel de Villena era el seu nom real. Va nàixer a València l’any 1430, fruit dels enamoriscaments del marqués Enrique de Villena i Vega (1384-1434) amb una dona de la qual no coneixem el nom. El seu pare era un poeta pertanyent a l’alta noblesa i estava emparentat amb les cases reials de Castella i Aragó. Era nét d’Enric de Castella, fill de la princesa bastarda Joana, oncle de la reina Maria de Castella, qui posteriorment acolliria en la seua cort a la seua filla. Enric de Villena era també descendent de Jaume II i Pere d’Aragó.

Amb només quatre anys, Elionor va quedar òrfena de pare i, possiblement, també de mare i va ser acollida en la cort de la reina Maria, la seua cosina i esposa d’Alfons el Magnànim d’Aragó en el seu palau de València. La seua condició de bastarda de la casa reial dels Trastàmara no va ser problema per-què la reina, qui no va tenir descendència, la cuidara i la instruïra com si fóra una vertadera princesa. Així, la xiqueta va créixer rebent una bona educació intel·lectual i religiosa.

Deixeu un comentari

Powered by WordPress | Disseny Avant Publicitat